+ FALSARI
De vegades, fins i tot jo dubto quins personatges són reals i quins inventats a El Falsari. Aquí us aniré presentant, però, els papers i els personatges que surten al llibre i sé que existeixen (o això em sembla).
ENRIC SOLDEVILA ‘BRILLANDO’. És el pregoner que va anunciar la mort de Carrero Blanco d’una manera ben particular, convertint una missa de rèquiem en una missa de régimen. FOTO. Enric Soldevila
JOAN PI ‘SOQUET’. Germà de mon iaio, és el protagonista del segon relat de ‘El falsari’. Per si dubteu de la història dels xalets, aquí adjunto l’anunci que aquest paleta i el seu soci van publicar al diari ‘Priorat’ i on podeu veure el xalet que, involuntàriament, es va convertir en un element clau d’aquesta història. Vegeu l’anunci.
NICOMEDES MÉNDEZ. És el protagonista d’una de les històries de ‘El Falsari’. Va existir, de veritat. Era el botxí de l’Audiència de Barcelona a final del segle XIX. Va estar a Falset el 1893 per executar tres veïns de Cabacés, acusats d’assassinat. En vaig fer un article el 1998 (llegeix). Adjunto també un article (amb retrat i tot) que li va dedicar ‘La Vanguardia’ a l’època (llegeix). Les seves aparicions en una taverna del Paral·lel em van suggerir el següent monòleg (llegeix).
3 comentaris Add your own
Deixa un comentari
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
El falsari 
1.
MªJesús | 23 Març 2010 a les 17:35
HOLA sóc la MªJesús, néta de l’Enric, ens ha agradat molt el llibre i sobretot un gran detall en recordar el meu avi, fent-lo formar part del teu treball!!!! hem sento molt orgullosa del meu avi
2.
toniorensanz | 23 Març 2010 a les 17:57
Hola Maria Jesús. Què t’he de dir!! Ton avi era tot un personatge, una bona persona i un bon contador d’històries. Sempre m’explicava que, de petit, quan la guerra, amb ton oncle, van lligar una escopeta a un arbre i disparaven al cel, contra els avions. Dos nens petits a trets contra l’aviació nazi!! Records, i ja ens veiem pel carrer.
3.
MªJesús | 31 Març 2010 a les 7:04
SÍIIIIIIIIII AQUESTA HISTÒRIA LA SABIA!! i saps el renom que li van posar??? ” el pequeño coronel “.
Poc després de finalitzar la guerra , el iaio i el seu germà, tenien a la seva finca projectils de la guerra que pesaven entre uns 10 i 12 kg. els havia guardat el seu pare dins d’una mini cova natural fromada per una pedra.
El meu iaio li diu al seu germà que un dia els farien explotar, i així ho van fer.
Van agafar un feix de sarments una mica de foc i els van fer petar dins la mateixa pedra, van volar trossos de pedra més grans que una pilota de fútbol. El meu tiet encar riu ara recordant aquell moment!!!.
El tiet Anton m’ ha explicat varies històries amb el ” mixos “, l’ Alfonso Nando, l’ Hermenegild….. crec que la misèria i les dificultats van ser moltes però penso que també van disfrutat molt moments!!!.
Ens veiem pel carrer.